Tot va començar com comencen la majoria de coses bones en aquesta vida, en un bar i amb una cervesa a la mà. L’any 2003, un grup de nois de Torroella parlaven de rugby a la Sala. Algun d’ells era exjugador, d’altres havien vist o s’havien interessat per aquest esport en algun moment de les seves vides. També hi havia alguns que van descobrir aquest esport estudiant a la universitat a Girona o a Barcelona. I entre cervesa i cervesa va sorgir la idea de fer un equip de rugby al poble. Una idea que com totes les bones idees tenen un punt de bogeria.
I així és com va començar tot. Es va decidir anar a entrenar a la platja de l’Estartit tots els dissabtes al matí. Al principi, a voltes érem pocs i a voltes érem molt pocs. La insistència del grup (cadascú havia de portar com a mínim un amic a provar cada setmana) i el boca-orella “de poble” va fer que en pocs mesos passessin per la platja a provar el rugby un gran nombre de persones. Alguns es van quedar a l’equip com a jugadors i altres com a seguidors. Molts, actualment, segueixen vinculats al club d’alguna manera i se’ls pot veure els diumenges al camp animant a l’equip o veient als seus fills i filles jugant amb l’escola.
Així és com el 24 de juliol del 2004 el Rugby Club Senglars es va presentar a la societat en el Torneig de rugby platja que es jugava a Platja d’Aro. Aquell torneig va servir per consolidar aquest primer grup de 10-12 jugadors i per donar-se a conèixer fora del nostre municipi. Aquest fet va ser molt important, ja que necessitàvem la gent de les contrades per poder seguir amb el projecte.
Aquell mateix any, el mes d’agost, per a la festa major de Torroella de Montgrí, es fa el primer partit amistós de rugby a 15 contra els Baby Nins, equip francès amb qui sempre hem mantingut una gran relació. El partit es va jugar al camp municipal d’esports i va ser tot un èxit d’espectadors. En aquest partit ens van venir a ajudar alguns jugadors del GEIEG, ja que encara no érem prou jugadors.
Paral·lelament als entrenaments a la platja uns quants jugadors vam començar a entrenar amb el GEIEG i durant la temporada 2004-2005 aquest grup vam fer fitxa amb aquest equip, aconseguint l’ascens a la desapareguda categoria de Primera Nacional. La temporada següent (2005-2006), el projecte ja havia agafat prou musculatura per poder federar un equip a Torroella de Montgrí, però encara no sabíem si podíem caminar sols i ens vam apuntar a la competició com a Senglars-GEIEG B. La vinculació dels dos clubs va durar un any, tot i que anys després han tornat a unir esforços en les categories inferiors.
Si volíem que això tingués una llarga durada necessitàvem una escoleta de rugby. Es va fer promoció a les escoles i instituts del municipi i contrades, es va publicitar amb cartells pel poble i es van fer tallers de rugby en el poble. Així va ser com a l’octubre d’aquell any vam començar els entrenaments de l’escoleta.
En aquest moment de la història del Club, va passar una cosa d’aquelles que només passen a les pel·lícules, d’aquelles coses que indiquen que aquell projecte només pot anar bé. De cop, un dia d’entrenament, va aparèixer al camp, un jubilat anglès que vivia a Albons i que havia sentit parlar de l’equip. Venia a oferir-se, de manera altruista, per ajudar en el que fos. A Anglaterra, l’Ian, havia fet d’entrenador d’alguns equips, i tenia una àmplia carrera i una gran experiència en aquest món. Així doncs, vam tenir clar que havia de ser el nostre entrenador. Va ser-ho durant 7 temporades (ten push-ups). La temporada 2006-2007 els Senglars es van inscriure a la Tercera Catalana, fent un merescut segon lloc.
La progressió dels Senglars va ser ràpida i en pocs anys ja vam jugar a primera Catalana, màxima categoria autonòmica abans de la reestructuració de la competició. Durant aquests anys es van jugar grans partits. Es recorden els derbis amb els nostres companys del GEIEG o els partits contra els Químics i Gòtics entre altres.
La Federació Espanyola va decidir reestructurar les seves categories eliminant la Primera Nacional. D’aquesta manera la competició espanyola passava de tres a dues categories. Aquest fet va provocar un augment d’equips a les divisions de Catalunya. La incorporació d’aquests, amb experiència a categories superiors va fer pujar el nivell de les lligues catalanes. Posteriorment, la Federació Catalana també va canviar el sistema de competició. En el nou sistema, que segueix vigent, es juga una primera fase de classificació. Un cop has jugat aquesta primera fase, en el cas dels Senglars pots jugar a Divisió d’Honor Catalana o a Primera Catalana. Els darrers anys l’equip sènior ha jugat a Primera Catalana.
Cal destacar que la temporada 17-18 els empordanesos van ser campions d’aquesta categoria. Aquest partit es va jugar a la Foixarda i van sortir cinc autobusos de Torroella per veure la final. La temporada següent, la 18-19, van arribar a la final, però la van perdre.
L’escola també ha anat creixent a gran velocitat. Tenim l’escoleta, que són nens i nenes de 5 a 12 anys. Aquests equips fan trobades i no hi ha una lliga regular. També tenim els equips sub-14, sub-16 i sub-19 que tenen la seva competició i uneixen esforços amb el GEIEG per formar els equips.
La temporada 23-24, per primera vegada a la història del club, hi ha hagut equip femení. Com va passar amb el masculí als seus inicis, juguen conjuntament amb l’equip d’Empuriabrava. No és la primera vegada que s’ha intentat fer un equip femení, la temporada 2007-2008 va haver-hi un primer intent, però després d’un any jugant amistosos, l’equip no es va consolidar i va acabant desapareixent.
Així doncs, podem dir que aquella idea esbojarrada, actualment és una realitat. Un club que té equips en totes les categories i que segueix treballant per fer-lo créixer i donar a conèixer l’esport que tant ens apassiona.
Per què Senglars? Molts equips de rugby del món estan associats a un animal típic de la zona. Nosaltres a la plana del Montgrí tenim molts senglars, animal fort i potent!
Per què samarreta vermella? Com la majoria de clubs d’altres esports de Torroella i l’Estartit tenen el color vermell a les seves samarretes. Nosaltres som un més!
Per què es canta l’himne després de cada partit a Torroella de Montgrí? No ho sabem. Però ara ja és una tradició que fan tots els equips! El que sí que sabem és la seva història. Aquí la teniu: Segons en Marc Resta: «Estàvem fent una calçotada amb uns amics i… res, vaig decidir cantar-lo sol i als altres els va agradar molt, així que es va establir que aquest seria el nostre himne». Es tracta d’una versió de la cançó original que els aficionats del Nàpols FC cantaven a Diego Armando Maradona. “Ho visto Maradona, Ho visto Maradona, Oh mama inamorato sono…”.
Per què els equips van de Gira? Les gires també són una tradició del món del rugby. Serveixen per cohesionar l’equip, conèixer equips d’arreu i visitar altres ciutats i altres països. La primera gira masculina va ser a Bristol l’any 2007. D’ençà d’aquell any no s’ha deixat mai de fer (només l’any de la COVID).
Algunes de les dades d’aquest escrit s’han extret del treball de recerca fet per en Lucas Matsubara.